Per què “las pequeñas cosas”?

Fa poc de temps vaig llegir que estem en una època revolucionària sense persones revolucionàries. Potser falten líders en els quals confiar, o la valentia comunitària d’arriscar-nos a perdre el què encara tenim a nivell material per intentar guanyar un major benestar humà i compartit. Potser al nostre Zeitgeist falti una consciència majoritària de la importància del bé comú, de la comunitat. Potser nosaltres, com a societat, estem patint una paràlisi contemplant l’enderrocament del nostre sistema i encara esperem algun Deus ex machina que recomponga este oasi material en què hem viscut la majoria de la gent dels països enriquits, durant els últims 50 anys. I, potser, cada vegada siguem més les persones que paral·lelament no volem líders ni solucions màgiques ni dogmàtiques per als nostres problemes.

Front tota la incertesa associada a la crisi sistèmica actual, crec que són necessàries les coses menudes, ara que no tenim intenció ni potser força per construir grans camps de batalla. La suma dels detalls, dels actes xicotets de rebel·lia i de consciència, de la compra en el comerç de barri o en els grups de consum, les xicotetes transformacions individuals i col·lectives, els somriures, un bon menjar compartit amb la família, les trobades quotidianes, les complicitats, la solidaritat al barri… són el nostre marge d’actuació com a persones. Les coses menudes ens poden permetre a les persones revertir la destrucció de la col·lectivitat i el discurs de la por i la desconfiança amb què ens bombardegen a diari. La creació compartida i generosa i la trobada entre les persones poden ajudar a posar el benestar en el centre de la nostra societat, d’esta xarxa que dia a dia construïm. És en el grup menut, de relació horitzontal, on podem aprendre la decisió democràtica i la integració de la diferència.

Un exemple molt bonic n’és el que està passant a Majadahonda, prop de Madrid, on persones d’esta localitat s’estan organitzant en una associació per reobrir uns cinemes recentment tancats i fer-los servir com a cinema popular i lloc de difusió de la cultura cinematogràfica.

Al recentment publicat Informe mundial de la felicitat de l’ONU, es mesurava l’índex de felicitat dels estats en funció de variables com el suport social, la llibertat per prendre decisions vitals, i la generositat, a més de la percepció de corrupció, l’esperança de vida i la renda per capita. Segur que ajuntar-se amb persones del barri per decidir quines característiques tindran els productes que adquirim (el què i el com) i comprar-los de forma conjunta pot ser doncs una bona decisió per ser més feliços. A la ciutat en què visc, Barcelona, cada vegada són més els grups de consum que estan creixent als barris. Cada vegada som més les persones que volem decidir la qualitat del que mengem i quin model de producció volem per la nostra alimentació.

És a partir de les coses menudes on estan sorgint nous moviments transformadors. Estos nous moviments són una escola d’aprenentatge i de creativitat. Malgrat ser minoritàries, es van estenent a poc a poc per més racons de la nostra societat. Van a poc a poc, perquè van lluny, en la direcció de construir una nova societat amb uns valors de democràcia realment participativa i de protecció i desenvolupament dels bens comuns. Els nostres 15Ms, l’augment del cooperativisme a la nostra societat com a eina de consum transformador o de generació d’ocupació, les rebel·lions en el món àrab, els moviments Occupy d’Estats Units, en són clars exemples.

D’estes llavors pot sorgir una societat més sostenible i democràtica. Perquè si no som més sostenibles, podem estar a les portes d’un canvi ambiental molt pròxim, de conseqüències hui en dia inimaginables. Perquè si no desenvolupen nous mecanismes hegemònics de democràcia real, seria probable una lluita cada vegada més forta pels cada vegada més escassos recursos materials i energètics.

En este bloc aniré compartint experiències, xicotetes o grans accions, iniciatives i alternatives que he anat coneixent i experimentant, en les quals m’inspire i potser participe, que ajuden a transformar la realitat personal i que creen comunitat. I quin millor lloc per fer-ho que la secció de blocs del web de La Marea, publicació de la cooperativa MásPúblico. La Marea és la voluntat compartida per professionals del periodisme i lectores que volem un periodisme professional, compromès amb el bé comú i, per tant, independent dels interessos dels poderosos.

Gaudim juntes de “las pequeñas cosas”!