lamarea.com

martes 13 noviembre 2018

Los socios/as escriben

Per què “las pequeñas cosas”?

La suma dels petits actes xicotets de rebel·lia i de consciència són el nostre marge d’actuació front la incertesa

18 octubre 2013
21:15
Compartir

Fa poc de temps vaig llegir que estem en una època revolucionària sense persones revolucionàries. Potser falten líders en els quals confiar, o la valentia comunitària d’arriscar-nos a perdre el què encara tenim a nivell material per intentar guanyar un major benestar humà i compartit. Potser al nostre Zeitgeist falti una consciència majoritària de la importància del bé comú, de la comunitat. Potser nosaltres, com a societat, estem patint una paràlisi contemplant l’enderrocament del nostre sistema i encara esperem algun Deus ex machina que recomponga este oasi material en què hem viscut la majoria de la gent dels països enriquits, durant els últims 50 anys. I, potser, cada vegada siguem més les persones que paral·lelament no volem líders ni solucions màgiques ni dogmàtiques per als nostres problemes.

Front tota la incertesa associada a la crisi sistèmica actual, crec que són necessàries les coses menudes, ara que no tenim intenció ni potser força per construir grans camps de batalla. La suma dels detalls, dels actes xicotets de rebel·lia i de consciència, de la compra en el comerç de barri o en els grups de consum, les xicotetes transformacions individuals i col·lectives, els somriures, un bon menjar compartit amb la família, les trobades quotidianes, les complicitats, la solidaritat al barri… són el nostre marge d’actuació com a persones. Les coses menudes ens poden permetre a les persones revertir la destrucció de la col·lectivitat i el discurs de la por i la desconfiança amb què ens bombardegen a diari. La creació compartida i generosa i la trobada entre les persones poden ajudar a posar el benestar en el centre de la nostra societat, d’esta xarxa que dia a dia construïm. És en el grup menut, de relació horitzontal, on podem aprendre la decisió democràtica i la integració de la diferència.

Un exemple molt bonic n’és el que està passant a Majadahonda, prop de Madrid, on persones d’esta localitat s’estan organitzant en una associació per reobrir uns cinemes recentment tancats i fer-los servir com a cinema popular i lloc de difusió de la cultura cinematogràfica.

Al recentment publicat Informe mundial de la felicitat de l’ONU, es mesurava l’índex de felicitat dels estats en funció de variables com el suport social, la llibertat per prendre decisions vitals, i la generositat, a més de la percepció de corrupció, l’esperança de vida i la renda per capita. Segur que ajuntar-se amb persones del barri per decidir quines característiques tindran els productes que adquirim (el què i el com) i comprar-los de forma conjunta pot ser doncs una bona decisió per ser més feliços. A la ciutat en què visc, Barcelona, cada vegada són més els grups de consum que estan creixent als barris. Cada vegada som més les persones que volem decidir la qualitat del que mengem i quin model de producció volem per la nostra alimentació.

És a partir de les coses menudes on estan sorgint nous moviments transformadors. Estos nous moviments són una escola d’aprenentatge i de creativitat. Malgrat ser minoritàries, es van estenent a poc a poc per més racons de la nostra societat. Van a poc a poc, perquè van lluny, en la direcció de construir una nova societat amb uns valors de democràcia realment participativa i de protecció i desenvolupament dels bens comuns. Els nostres 15Ms, l’augment del cooperativisme a la nostra societat com a eina de consum transformador o de generació d’ocupació, les rebel·lions en el món àrab, els moviments Occupy d’Estats Units, en són clars exemples.

D’estes llavors pot sorgir una societat més sostenible i democràtica. Perquè si no som més sostenibles, podem estar a les portes d’un canvi ambiental molt pròxim, de conseqüències hui en dia inimaginables. Perquè si no desenvolupen nous mecanismes hegemònics de democràcia real, seria probable una lluita cada vegada més forta pels cada vegada més escassos recursos materials i energètics.

En este bloc aniré compartint experiències, xicotetes o grans accions, iniciatives i alternatives que he anat coneixent i experimentant, en les quals m’inspire i potser participe, que ajuden a transformar la realitat personal i que creen comunitat. I quin millor lloc per fer-ho que la secció de blocs del web de La Marea, publicació de la cooperativa MásPúblico. La Marea és la voluntat compartida per professionals del periodisme i lectores que volem un periodisme professional, compromès amb el bé comú i, per tant, independent dels interessos dels poderosos.

Gaudim juntes de “las pequeñas cosas”!

¿Sabes que 'La Marea' rechaza la publicidad sexista y la del Ibex35?

Un medio debe ser tan libre como coherente.

Protege nuestra independencia.

SuscríbeteHaz una donación

Jordi Ortiz

Jordi Ortiz

11 comentarios

  1. Malini
    Malini 23/10/2013, 13:55

    Jordi, ¡¡espero que sea uno de muchos artículos interesantes venideros que puedas compartir de este modo con otras personas!! ¡Ánimo!

    Responder a este comentario
  2. Eu
    Eu 21/10/2013, 11:50

    Jordi, és molt interessant el que planteges de la manca de revolucionaris en una època revolucionària. Realment els temps canvien i no es en va, potser el que està passant és que ha canviat la percepció del què és revolucionari. En una societat com la nostra el paper del líder ha esdevingut quasi un anacronisme. Alguna, o moltes, raó/raons hi haurà… Segur que les podem analitzar i trobar molts punts de partença de la situació actual.
    Estic totalment acord amb tu, ja ho saps, amb què és el moment dels petits actes, els gests individuals o gestats o en petits col·lectius, per diverses i variades raons. La manca de sentit d’una REVOLUCIÓ així en majúscules n’és una d’elles. Potser hem de canviar el focus de lluita, potser hem de canviar tantes coses! i comencem per aquesta, s’estan fent moltes petites coses com tu dius, i això és un pas molt gran.
    Salut i gràcies pel teu text i per compartir-lo.

    Responder a este comentario
  3. Helena la ballena
    Helena la ballena 20/10/2013, 08:49

    Hola Jordi:

    GRACIAS por tu texto y por hacernos pensar (aunque parece que no esté de moda).

    Estoy totalmente de acuerdo -como tú- en conocer, difundir y apoyar esos “pequeños actos que pueden hacer grandes diferencias”.

    Quizás, en esta sociedad mercantilizada que vivimos, una de nuestras armas silenciosas sea el consumo (demasiadas veces usan ciudadanos y consumidores como sinónimos)….. por lo que todo apoyo a estas iniciativas es bueno.

    Lo dicho, Gracias y ….. seguiremos leyéndote (y haciendo la compra en las pequeñas tiendas del barrio).

    Salud y sonrisas

    Responder a este comentario
  4. Theo
    Theo 20/10/2013, 00:30

    Jordi, m’encanta el missatge i la idea de compartir aquestes “petites” experiències. Estic totalment d’acord amb tu en que en aquests moments, les relacions horitzontals i en xarxes són infinitament més importants que els líders i les institucions.

    Faràs des d’aquí algun tipus de crida per recollir notícies d’iniciatives d’aquest tipus? Fi és així, i se’t pot ajudar, molts ho farem encantats.

    Cada dia estic més convençut de que aquest camí és el bo (o un d’ells!).

    Una abraçada,

    Theo.

    Responder a este comentario
    • Jordi
      Jordi 20/10/2013, 16:27

      Gràcies, Theo i Helena, per la vostra aportació.
      Recull la idea de tindre la forma d’incorporar notícies sobre “pequeñas cosas”, quan tinga el bloc.
      Salut i somriures 🙂

      Responder a este comentario
  5. Jordi
    Jordi 20/10/2013, 00:25

    Por cierto, el link para “escassos recursos materials i energètics” es:
    http://www.debatecallejero.com/vamos-directos-al-desastre-pero-joder-en-que-coches/

    Responder a este comentario
  6. Jordi
    Jordi 19/10/2013, 22:44

    Moltes gràcies, 4lex i Jorge G, per les vostres paraules.
    Espere no defraudar les expectatives i, sobretot, compartir experiències que siguen inspiradores!

    Responder a este comentario
  7. Jorge G
    Jorge G 19/10/2013, 21:59

    Además de suscribir todo lo que ha dicho Álex, me parece fantástico que alguien escriba sobre esas “pequeñas” iniciativas comunitarias de cambio que proliferan por todas partes y que permiten reconstruir el sujeto colectivo que las últimas décadas han dejado tan menguado. Un abrazo Jordi!

    Responder a este comentario
  8. 4lex
    4lex 18/10/2013, 23:17

    ¡Qué bien leerte, Jordi, y qué ilusión la perspectiva de leerte de forma habitual! Había oído hablar (bien) de ti, pero creo que no te había leído todavía. A ver si con esto de los blogs intensificamos la comunicación entre socios 🙂

    Por lo pronto, me has dejado reflexionando sobre esa falta de valentía comunitaria que padecemos.

    Responder a este comentario
    • Tu tia
      Tu tia 23/10/2013, 11:16

      Jordi: No precisas ir a ningún concurso para que te nombren “magnífico”, lo eres por naturaleza.Ojalá muchos te siguiéramos.Un abrazo muy grande en el que me gustaría encerrar a una multitud como tu.Te quiere tu tía.

      Responder a este comentario

Escribir un comentario

No se publicará tu dirección de email.
Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

LM65 – Noviembre 2018

Cómprala 4 €

Última hora

Tus artículos

Quorum Global o cómo construir en común

"Las recetas aplicadas hasta ahora no han conseguido el giro de timón que necesitamos. Debemos aprender a escucharnos y a detectar temas, valores y actitudes colectivos", asegura el autor

Los socios/as escriben

Nicaragua: La corrupción de lo mejor

"Durante estos años en España se hablaba muy poco de Nicaragua. Sólo llegaban el color de las banderas rojinegras y el discurso revolucionario de Ortega".