Otros

De la ‘conspiración’ del 11-M a reventar el minuto de silencio del 17-A

"Lo ocurrido ayer en la Rambla significa la degradación moral de un reducto político", escribe Josep Carles Rius

Comentarios
  1. Hauríem d’estar preocupats realment, no pel minut de silenci trencat sinó per la falta de democràcia de l’Estat espanyol. La llei de secrets oficials que es va posar en pràctica en l’època del dictador Franco als anys 60 atempta directament contra un sistema democràtic. Aquesta llei ha permès les incompareixences a la comissió d’investigació dels atemptats d’agost de 2017, propiciada pel Parlament de Catalunya de representants del Govern, de comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i del CNI. En total van estar divuit persones les que van rebutjar la col·laboració amb la investigació argumentant que no existeix cap obligació jurídica a aquest respecte.
    Tot això, no només va deixar massa incògnites sobre aspectes fonamentals de la investigació, sinó que fins i tot les va alimentar.
    Una bona lectura per poder treure una opinió, tot i les incompareixences i les compareixences amb caràcter secret, es pot trobar al dictamen final (https://www.parlament.cat/document/actualitat/109317520.pdf) on s’explica clarament que no s’ha pogut esclarir la veritat dels fets i que fan entreveure que el CNI podia haver evitat la massacre.
    En aquest document tenim tot un ventall de visions diferents que posa en evidència tos els grups polítics, però també estan relatats els fets que s’han pogut conèixer, alguns dels quals són aquests:
    “Hem estat coneixedors, a partir dels testimonis que han participat a les diferents sessions de la comissió, que el jutge en el seu moment va autoritzar que el Cos Nacional d’Intel·ligència intervingués els telèfons dels que van resultar ser els participants dels atemptats, els 5 dies previs a l’atemptat. Aquestes escoltes podem concloure que foren crucials en la investigació perquè es creu del cert que els individus havien parlat per telèfon de com dur a terme els atemptats, fet pel qual podem afirmar que els cossos policials espanyols eren coneixedors que ens trobàvem davant una amenaça imminent a Catalunya. De fet, els detalls del sumari del CNI expliquen que coneixien perfectament les seves intencions.”
    “Un dels fets més rellevants que encara no encaixen és la vinculació que hi havia entre Es Satty i el Cos Nacional de Policia i el Centre Nacional d’Intel·ligència. Es pensa que Es Satty estava al corrent de tota l’operació terrorista. En aquest sentit, un cop és mort, el CNP fa desaparèixer la seva fitxa amb l’objectiu de desvincular-lo del cos policial perquè hauria estat un fracàs que un informador de la policia fos un dels caps pensants de l’atemptat.”
    “La Policia Nacional no informa els Mossos d’Esquadra d’aquesta informació per una qüestió de jerarquització del cos. Diversos testimonis apunten al fet que Es Satty era el número 2 de la cèl·lula terrorista. Es va poder conèixer amb posterioritat que tenia preparats tots els bitllets per a sortir cap a Europa. Per tant, amb les diferents informacions de les quals disposem, es pot concloure que totes les proves indiquen que Es Satty era informador del CNI.”

  2. Le rapport de synthèse final 17-A sur le témoignage de l’imam en chef de Ripoll en Belgique omet ses références au CNI

  3. Hubo algunos que perjudicaron el periodismo más que otros. En la época más reciente, fue épica la manera y profundidad de contar mentiras con las «teorías de la conspiración del 11 M». No recuerdo ninguna campaña mediática en la que se publicaran más falsedades durante más tiempo (10 años), alcanzando un considerable nivel de ingenio para engañar a la opinión pública.
    Pedro J Ramírez y Casimiro García Abadillo, resistiéndose y luchando contra la verdad y contra dos sentencias dos sentencias judiciales (AN y TS), en junio de 2009, presentaron un libro titulado «Titadyn», marca de la dinamita que utilizaba ETA. Aún, a esas alturas nos querían hacer creer que los atentados yihadistas del 11 de marzo de 2004 los había cometido ETA. Ahí están las hemerotecas y algunos libros escritos por los protagonistas de aquellas jornadas, como «Las Bombas del 11 M”, publicado por el que fuera jefe de los TEDAX en esa época, comisario Juan Jesús Sánchez Manzano.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.